Rochechinard es esmentada per primera vegada en el registre de la abadia de Léoncel, l'any 1174.
En aquell moment, les terres pertanyien a un membre de la família dels senyors de la regió de Royans: Guidelin, descendent d'Ismidon, “príncep”. L'any 1250, el seu net Arnaud Guélin, senyor de Rochechinard i de Beauregard, lloga les terres en forma de renda vitalícia al delfí Guigues VII. Als voltants de l'any 1280 i fins l'any 1318, la regió de Rochechinard es annexada a la senyoria de Saint-Nazaire.
Cap al principi del Segle XIV, el delfí Jean II entrega la regió de Rochechinard a Girin Curtet pels seus bons i lleials serveis com a escuder del seu germà. I aquest últim cedeix, l'any 1340, el dret senyorial a Aymar Ier Allemand de Beauvoir.
Gràcies a una feina exemplar, com a casteller del Delfinat, Aymar Allemand va saber deixar enrere el títol de cavaller per esdevenir senyor d'aquelles terres.
La major part de les habitacions del castell hi són gràcies a aquesta família, i fins i tot va ser visitada per un príncep Otomà. Els Allemand de Rochechinard formen part de les famílies més prolíferes del Delfinat.
L'any 1455, les diferents branques familiars es van reunir per jurar-se ajuda mútua; en aquest moment, són 26 senyors i eclesiàstics en dur aquest nom. Qui va dirigir la cerimònia va ser en Siboud Allemand de Séchileinne, bisbe de Grenoble.
Entre els representants de la branca de Rochechinard, dos germans van tenir, durant la segona meitat del segle XV, un destí poc habitual: en Charles (v1435-1512), cavaller de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, gran prior de Provence, i Antoine (v1435-1493). Bisbe de Cahors (a Lot).
La família comença a perdre poder cap a finals del Segle XV, degut a unes successions difícils, entre les quals, la mort de Barachin durant el setge de Novare (Itàlia) l'any 1495.
Les terres de Rochechinard seguiran sent dels Allemand fins l'any 1547, quan Gabriel Allemand, senyor de Éclose i de Demptézieu les ven a Claude Mosnier, de la Cambra de comerç a Romans.
Aquesta família burgesa, originària de Lyon, rebrà el títol de noblesa una vegada comprada la senyoria i, a partir d'aquell moment, rebran el nom de “Mosnier de Rochechinard”.
Durant les guerres de religions, la família serà lleial al rei i a la religió catòlica, assegurant el manteniment d'una guarnició al castell des del 1572 fins al 1590. Aquesta, passarà de 4 a 40 homes, portant problemes financers.
Claude Mosnier i els seus fills, mantindran una guerra de guerrilla des del seu niu d'àguila.
L'any 1586, l'enemic intenta fer-se amb el castell per sorpresa fent explotar una “bomba” a la porta principal durant la nit, però l'assalt serà rebutjat.
Per la seva devoció, Roman Mosnier serà nomenat cònsol de Romans l'any 1588.
A partir del Segle XVII, Rochechinard deixarà de ser la residència principal de la família Mosnier i la història es repetirà, ja que la família desapareixerà per causa d'uns problemes de successió.
Alphonse Mosnier, senyor de Rochechinard i capità d'un regiment de Villepion morirà durant el setge de Huninge l'any 1690, sense deixar cap hereu. A principis del Segle XVIII, el sistema feudal desapareix per deixar pas a la comuna, que ja compta amb uns 300 habitants.
Després d'aquest creixement demogràfic, la comuna pateix l'èxode i avui en dia compta amb 118 habitants. És per això que veu amb bons ulls el turisme rural que ofereix.
La creació d'un museu, de cases rurals, d'activitats culturals i esportives permeten a la comunitat de Rochechinard entrar amb bon peu al Segle XXI.
Josselin Derbier : L'historiador i arqueòleg
En aquell moment, les terres pertanyien a un membre de la família dels senyors de la regió de Royans: Guidelin, descendent d'Ismidon, “príncep”. L'any 1250, el seu net Arnaud Guélin, senyor de Rochechinard i de Beauregard, lloga les terres en forma de renda vitalícia al delfí Guigues VII. Als voltants de l'any 1280 i fins l'any 1318, la regió de Rochechinard es annexada a la senyoria de Saint-Nazaire.
Cap al principi del Segle XIV, el delfí Jean II entrega la regió de Rochechinard a Girin Curtet pels seus bons i lleials serveis com a escuder del seu germà. I aquest últim cedeix, l'any 1340, el dret senyorial a Aymar Ier Allemand de Beauvoir.
Gràcies a una feina exemplar, com a casteller del Delfinat, Aymar Allemand va saber deixar enrere el títol de cavaller per esdevenir senyor d'aquelles terres.
La major part de les habitacions del castell hi són gràcies a aquesta família, i fins i tot va ser visitada per un príncep Otomà. Els Allemand de Rochechinard formen part de les famílies més prolíferes del Delfinat.
L'any 1455, les diferents branques familiars es van reunir per jurar-se ajuda mútua; en aquest moment, són 26 senyors i eclesiàstics en dur aquest nom. Qui va dirigir la cerimònia va ser en Siboud Allemand de Séchileinne, bisbe de Grenoble.
Entre els representants de la branca de Rochechinard, dos germans van tenir, durant la segona meitat del segle XV, un destí poc habitual: en Charles (v1435-1512), cavaller de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, gran prior de Provence, i Antoine (v1435-1493). Bisbe de Cahors (a Lot).
La família comença a perdre poder cap a finals del Segle XV, degut a unes successions difícils, entre les quals, la mort de Barachin durant el setge de Novare (Itàlia) l'any 1495.
Les terres de Rochechinard seguiran sent dels Allemand fins l'any 1547, quan Gabriel Allemand, senyor de Éclose i de Demptézieu les ven a Claude Mosnier, de la Cambra de comerç a Romans.
Aquesta família burgesa, originària de Lyon, rebrà el títol de noblesa una vegada comprada la senyoria i, a partir d'aquell moment, rebran el nom de “Mosnier de Rochechinard”.
Durant les guerres de religions, la família serà lleial al rei i a la religió catòlica, assegurant el manteniment d'una guarnició al castell des del 1572 fins al 1590. Aquesta, passarà de 4 a 40 homes, portant problemes financers.
Claude Mosnier i els seus fills, mantindran una guerra de guerrilla des del seu niu d'àguila.
L'any 1586, l'enemic intenta fer-se amb el castell per sorpresa fent explotar una “bomba” a la porta principal durant la nit, però l'assalt serà rebutjat.
Per la seva devoció, Roman Mosnier serà nomenat cònsol de Romans l'any 1588.
A partir del Segle XVII, Rochechinard deixarà de ser la residència principal de la família Mosnier i la història es repetirà, ja que la família desapareixerà per causa d'uns problemes de successió.
Alphonse Mosnier, senyor de Rochechinard i capità d'un regiment de Villepion morirà durant el setge de Huninge l'any 1690, sense deixar cap hereu. A principis del Segle XVIII, el sistema feudal desapareix per deixar pas a la comuna, que ja compta amb uns 300 habitants.
Després d'aquest creixement demogràfic, la comuna pateix l'èxode i avui en dia compta amb 118 habitants. És per això que veu amb bons ulls el turisme rural que ofereix.
La creació d'un museu, de cases rurals, d'activitats culturals i esportives permeten a la comunitat de Rochechinard entrar amb bon peu al Segle XXI.
Josselin Derbier : L'historiador i arqueòleg
Castell de Rochechinard
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
.(c) Copyright 2008 © alb ---- traducció : Guilhem Almirall ; All rights reserved ---- Update 05/2011
 |
 |