castell von Rochechinard











La història podria començar amb un "Heus aquí fa molts anys, un príncep oriental enamorat de una bella delfinesa", tant que n'era, de bella.
Tot i així, aquest és un fet històric que va transcórrer en el Royans durant la Edad Mitjana i que va tenir lloc al castell de Rochechinard.
Djem, anomenat Zizim, fill del Sultà Mehmet II i derrotat pel seu germà Bayezid (Bajazet II) per la lluita al tron de Constantinoble, va anar, l'any 1482, a demanar ajuda al Cavallers Hospitalers de Rodes per conquistar els Balcans, on hi tenia partidaris.
El gran mestre, confia a tres cavallers la protecció del príncep, entre els quals hi ha Charles Allemand de Rochechinard, aleshores, comanador de Poët-Laval.
La missió encomanada es la d'escortar al príncep a França per a que pugui ser presentat Rei. Però el veritable motiu era de tenir-lo presoner i utilitzar-lo com a hostatge per protegir-se dels possibles atacs de Bayezid contra Rodes.
Primer van desembarcar al port de Villefranche-sur-Mer, i després van anar cap a la comanda savoiana de Échelles, a través Itàlia. Embarcaran sobre l'Isère a Saint Quentin per tal d'arribar a la Vall del Rhône i, d'allà, la comanda de Poët-Laval.
A la fi de l'estiu 1483, quan Charles Allemand de Rochechinard rep la notícia de la mort del rei Louis XI, els cavallers mostren la seva veritable faceta i desarmen a la escorta del príncep. I durant l'hivern d'aquest mateix any, el comanador de Poët-Laval trasllada a Djem cap a "un fortí sobre un roca anomenat Rosinul" (Rochechinard per les cròniques turques).
El príncep romandrà en aquella fortalesa, segurament ja renovada, durant uns mesos, segons algunes descripcions del Segle XVII es menciona una habitació amb el nom de "la Sala del Turc".
A la primavera de l'any 1484, el príncep es traslladat al castell de Bâtie, a Royans. Avui en dia, aquest castell ja no hi és i estava situat en el poble de Saint Laurent, a Royans. Pertanyia a la família dels Sassenage, aliada històrica dels Allemand, "el casteller tenia una filla dolça i sense iguals.
Entre els dos joves va néixer un amor recíproc". Es només amb una sola línia que es resumeix l'idil.li de "Zizim" i de Philippe-Helène de Sassenage a les cròniques turques dels Vaki- at i sultà Cem. Després de quatre o cinc mesos en el Royans, el príncep va ser traslladat a Bourganeuf (Creuse) on hi romandrà fins l'any 1488, data de la qual va ser confiat al Papa de Roma.
L'any 1495, en Charles VII marxava amb la intenció de conquerir el Regne de Nàpols i va demanar a en Alexandre VI dels Borgia que li permetés la custodia de l'hostatge. Djem va morir abans d'arribar a Nàpols en unes circumstàncies poc clares (per verí?). I aquella que rebia el nom d'Helena per la seva bellesa, no tornà a veure mai més al seu príncep "de les mil i una nits".

Josselin Derbier : Historiker und Archäologe

 
La "llegenda" de Djem
.(c) Copyright 2008 © alb ---- traducció : Guilhem Almirall----  All rights reserved ---- Update 05/2011